JMCol·lecció Josep Mª EnrichMuseu particular · La Garriga

Teclat d’aprenentatge · AP-002

Clavier Écolier
Navarre

El «clavier-école» inventat per Albert Navarre el 1909 permetia memoritzar les tecles i educar el moviment dels dits sense disposar d’una màquina d’escriure completa.

CreadorAlbert Navarre
OrigenParís · França
SistemaTeclat escolar sense impressió
Presentació documentadaMarç de 1909

Una màquina reduïda al teclat

Aprendre sense
haver de mecanografiar

Navarre va concebre un aparell econòmic que conservava allò essencial per començar: la geometria del teclat, el recorregut de les tecles i la disciplina dels dits. No incorpora carro, cinta ni mecanisme d’impressió.

La documentació contemporània el destinava especialment a escoles primàries i comercials. Això permetia iniciar grups d’alumnes en la memorització del teclat abans de treballar amb màquines d’escriure completes, molt més costoses.

Mètode d’aprenentatge

Posició, memòria
i ritme

El dispositiu reprodueix la disposició AZERTY francesa de l’exemplar i ofereix una resposta mecànica real a cada pulsació.

  1. 01

    L’alumne col·locava les mans sobre les files del teclat.

  2. 02

    Practicava els recorreguts dels dits sense mirar les tecles.

  3. 03

    La repetició fixava la posició de lletres, signes i xifres.

  4. 04

    El ritme i la regularitat es treballaven sense consumir paper.

Documentació localitzada

La invenció queda fixada
en 1909

Les dues adreces confirmen que el dispositiu va circular en més d’una variant o etapa comercial. Amb la documentació disponible encara no es pot establir amb seguretat l’ordre exacte d’aquestes dues adreces.

Una pista documental precisa

La publicitat original,
localitzada

L’estudi històric de Delphine Gardey identifica l’aparell com una invenció d’Albert Navarre i remet a la notícia original publicada a la Revue dactylographique et mécanique, núm. 24, març de 1909, pàgina 76.

La col·lecció completa de la revista de 1907–1909 es conserva als Archives cantonales vaudoises. La pàgina exacta queda, per tant, identificada, tot i que encara no n’hem recuperat una reproducció digital utilitzable.

Documentació històrica · Delphine Gardey, «La standardisation d’une pratique technique : la dactylographie (1883–1930)».

Font original citada · Revue dactylographique et mécanique, núm. 24, març de 1909, p. 76. Exemplars conservats als Archives cantonales vaudoises, PP 161 D/1.

Exemplar comparatiu · Musée virtuel du Centre de Recherche Historique du Léon.

Fotografies i lectura directa de la peça: Col·lecció Josep Maria Enrich Manero.