Màquina d’escriure · ME-T-0002
Bar-Lock
1889
La màquina de Charles ‘Chas’ Spiro: enginyeria de precisió, un teclat doble i un escut modernista que la fa inconfusible.
Charles Spiro (1850–1933) · rellotger, advocat i inventor
De la rellotgeria a la màquina d’escriure
La carrera de Charles ‘Chas’ Spiro va començar com a rellotger a la botiga del seu pare. Aquell ofici el familiaritzà amb la invenció, el disseny i, sobretot, amb la importància de l’enginyeria de precisió.
Als vint-i-un anys va interrompre la seva formació per recórrer durant un any l’Europa cosmopolita. En tornar, es matriculà a la Universitat de Washington i es llicencià en dret. Semblava encaminat a exercir d’advocat fins que va veure una voluminosa i maldestra màquina Remington: convençut que podia fer-ho millor, tornà a canviar de carrera.
El 1887 Spiro va sol·licitar tres patents per a una màquina de barres descendents i teclat complet o doble. A la patent nord-americana núm. 400.265 s’hi veuen clarament les agulles de bloqueig disposades en mitja lluna —les bar locks— que donarien nom a la màquina. La patent posterior núm. 447.438 ja mostra una configuració molt pròxima al model que arribaria a producció.
No era la primera màquina d’escriure que Spiro havia patentat ni fabricat, però la Bar-Lock es convertiria en la més reeixida de les seves creacions. A més d’inventor, era un violinista consumat i una persona especialment interessada en les arts i les humanitats.
Mecànica i escriptura
Un mecanisme ocult rere un escut
Les barres de tipus descendien fins al punt d’escriptura i quedaven allotjades i protegides darrere d’un gran escut de ferro colat. Els primers escuts, extraordinàriament ornamentats, poden llegir-se com un ressò dels moviments modernistes que Spiro havia conegut a França, Anglaterra i Alemanya durant el seu viatge europeu. Amb l’evolució de la gamma, la decoració es va anar simplificant.
- 400.265
La primera patent mostra les agulles de bloqueig en mitja lluna que originen el nom Bar-Lock.
- 1 · 2
Els models núm. 1 i 2 es produïren simultàniament; el núm. 1 podria haver-se destinat sobretot al mercat europeu i duia una gran B al centre de l’escut.
- 14
El model 14 substituí el teclat complet o doble per un teclat de quatre files amb canvi i adoptà un escut frontal més sobri.
Fites de la peça
Royal Bar-Lock fou el nom emprat al mercat europeu per a la Columbia Bar-Lock. La marca hi tingué una presència especialment forta i, el 1914, la companyia londinenca Barlock Company Ltd. n’adquirí tota la producció, que mantingué fins al 1946.
Crèdit i autorització · Text, documentació i fotografies basats en la fitxa de Greg Fudgatz, reproduïda i adaptada amb la seva autorització.
Fitxa preparada per a la Col·lecció Josep Mª Enrich.