JMCol·lecció Josep Mª EnrichMuseu particular · La Garriga

Màquina d’escriure · ME-T-0003

Bennett
portàtil

La petita campiona de Charles A. Bennett: una màquina completa de només quatre lliures i mitja, concebuda per als professionals que necessitaven escriure en moviment.

Bennett portàtil
Bennett portàtil · 1910
FabricantBennett Typewriter Co.
LlocHarrisburg, Pennsilvània, EUA
Any1910
SistemaRoda d’escriptura · teclat complet

Charles Almon Bennett (1850–19??)

De la Junior a la Bennett

Charles Almon Bennett començà a fabricar la màquina que portava el seu nom l’any 1910. En realitat, era la successora perfeccionada de la Junior, presentada el 1907 i protegida per la patent nord-americana núm. 670.889.

La Junior no disposava de taula de paper i patia problemes d’alineació vinculats als rodets de tinta. A la Bennett, aquests defectes es van corregir mitjançant les solucions descrites a la patent núm. 810.024: les bobines de cinta substituïren els rodets de tinta i s’hi afegí una taula de paper plegable.

Els primers anuncis presentaven la Bennett com la màquina d’escriure més portàtil disponible que, alhora, conservava un teclat completament funcional. El preu reforçava l’argument: només 18 dòlars, una xifra tan reduïda com les dimensions de la màquina.

Bennett no tenia fàbrica pròpia, sinó únicament oficines comercials. La fabricació se subcontractava a la planta de màquines de facturació Elliott-Fisher de Harrisburg, on —segons la publicitat— es construïa amb els millors materials i per mans expertes. Les campanyes s’adreçaven especialment als professionals en moviment.

Mecànica i escriptura

Un teclat complet en un cos mínim

El sistema imprimia mitjançant una roda d’escriptura semblant a la de la Blickensderfer. Aquesta solució evitava el problema habitual de les barres de tipus que s’encallen, però la miniaturització exigia concessions: les tecles quedaven molt juntes i, després d’una estona, la posició podia resultar fatigosa per als canells. La construcció escalonada del teclat feia que, en prémer una tecla d’una fila superior, també baixessin físicament les tecles situades a sota; per exemple, en prémer la Q també es movien l’A i la Z. Fins i tot una pulsació poc centrada de la barra espaiadora podia accionar tecles veïnes.

  1. 11 × 5 × 2

    Polzades: unes dimensions excepcionalment reduïdes per a una màquina amb teclat complet.

  2. 4½ lb

    Aproximadament 2 kg: un pes pensat per facilitar-ne el transport.

  3. 84

    Caràcters amb una disposició QWERTY estàndard.

  4. 18 $

    Preu anunciat, orientat a fer-la assequible als professionals itinerants.

Fites de la peça

1907Presentació de la Junior, antecedent directe
1910Inici de la fabricació de la Bennett
1912Un anunci afirmava que ja n’hi havia 22.000 en ús

La majoria de les Bennett presenten l’acabat d’alumini natural, tot i que també se’n fabricaren exemplars negres. Comercialitzada tant als Estats Units com a l’estranger, és considerada la màquina d’escriure més petita produïda en sèrie amb un teclat complet.

Crèdit i autorització · Text, documentació i fotografies basats en la fitxa de Greg Fudgatz, reproduïda i adaptada amb la seva autorització.

Fitxa preparada per a la Col·lecció Josep Mª Enrich.