Màquina d’escriure · ME-T-0004
Blickensderfer
número 5
Compacta, eficaç i assequible, la Blickensderfer núm. 5 va ser una de les primeres màquines d’escriure amb teclat complet concebudes per ser realment portàtils.
Exposició Mundial de Chicago · 1893
La petita màquina que va eclipsar les grans
George Canfield Blickensderfer (1850–1917) havia treballat com a venedor ambulant i coneixia de primera mà un buit evident del mercat: les màquines de qualitat eren massa pesades per transportar-les i les portàtils disponibles resultaven massa limitades. Va entrar en la fabricació de màquines d’escriure el 1886 i l’any següent sol·licità la patent núm. 410.662 per un primer disseny que avui coneixem com a pre-núm. 1.
Els models 1 i 3 es van prototipar i aparegueren en publicitat antiga. La sofisticada núm. 1 concentrava moltes ambicions, la núm. 3 en simplificava el concepte i la núm. 5 el reduïa encara més fins a convertir-lo en una màquina viable, lleugera i assequible.
El primer model de producció reeixit de George Blickensderfer es va presentar el 1893 a l’Exposició Mundial de Columbia. El tan anunciat número 3 no es va arribar a materialitzar i el número 1 només despertà un interès limitat; en canvi, l’econòmic i pràctic número 5 va obtenir una resposta internacional immediata. La producció a gran escala començà entre 1895 i 1896.
L’estand de Blickensderfer quedava empetitit al costat del de Remington. Tot va canviar quan May Estella Munson, una demostradora de disset anys, va escriure cartes als seus pares a més de seixanta paraules per minut. La velocitat, extraordinària per a l’època, va atreure multituds i convertí la Blickensderfer portàtil en una de les estrelles de l’exposició.
Les comandes de Chicago van permetre obrir una fàbrica a Stamford el 1895 i establir una xarxa a Canadà, França, Regne Unit i, més endavant, Alemanya, Rússia i Polònia. Els mercats estrangers foren essencials per al creixement de l’empresa; per això moltes Blickensderfer conserven noms de distribuïdors o marques locals a la placa.
Aquesta dependència internacional també acabaria debilitant la companyia. Les vendes començaren a baixar cap al 1910 i les restriccions comercials de la Primera Guerra Mundial paralitzaren bona part del negoci exterior. Després de la mort de George, l’empresa fou venuda a Roberts Typewriter Company el 1919 i a Remington el 1926. Remington intentà recuperar el sistema amb la Rem-Blick, derivada de la núm. 5, abans de tancar definitivament la producció el 1928.
Mecànica i escriptura
Una roda de lletres en lloc de barres
La Blickensderfer no utilitza barres de tipus. Una roda metàl·lica gira fins a situar el caràcter escollit i després colpeja el paper. L’element és intercanviable, fet que permet canviar fàcilment l’estil de lletra, millora l’alineació i redueix els embussos.
- 40 $
Preu de venda: una de les claus del seu èxit.
- 60+
Paraules per minut en la demostració de May Munson.
- DHIATENSOR
Teclat de sèrie; el QWERTY era opcional.
- Staccato
Cal una pulsació seca perquè el mecanisme transmeti prou força.
Fites de la peça
L’entintat es fa amb un petit corró de feltre muntat sobre un braç amb molla, situat sota la roda de tipus. Per escriure correctament cal prémer les tecles amb un cop breu i sec, gairebé staccato.
Inventor, patents i fàbrica
El naixement d’un sistema
La núm. 5 fou el resultat d’una successió de prototips i patents. La roda de tipus d’un sol element, protegida per la patent núm. 432.296, permetia canviar de llengua o tipografia substituint una sola peça.
Crèdit i autorització · Text, documentació i fotografies basats en la fitxa de Greg Fudgatz, reproduïda i adaptada amb la seva autorització.
Fitxa preparada per a la Col·lecció Josep Mª Enrich.