Màquina d’escriure · ME-T-0009
Blickensderfer
número 9
L’última de les Blickensderfer clàssiques de roda de tipus: descendent directa de la núm. 5, refinada amb les solucions de les darreres Featherweight.
El final d’una nissaga mecànica
La darrera Blick clàssica
La núm. 9 tanca la família clàssica iniciada per la núm. 5, la petita màquina que havia meravellat el públic el 1893. Conservava la roda de tipus intercanviable, el corró d’entintat reemplaçable, l’escriptura visible i l’extraordinària portabilitat del sistema.
Introduïda aproximadament tres anys després de la núm. 8, s’hi assemblava molt però prescindia del tabulador decimal. La diferència més visible era el suport plegable del braç entintador, idèntic al de les darreres Featherweight.
L’escala es traslladà des de la posició elevada sobre el capçal, pròpia de les núm. 7 i 8, fins a la part posterior de la platina. Un botó al costat dret del bastidor permetia anul·lar el topall del marge dret, i la campana quedava muntada a la part posterior inferior dreta, com en les núm. 8 tardanes.
El teclat científic DHIATENSOR continuà essent habitual en les darreres núm. 9. Aquesta persistència demostra que, dins l’univers Blickensderfer, el teclat universal QWERTY encara no havia imposat del tot el seu domini.
Mecànica i escriptura
Sense tabulador, amb els darrers refinaments
La núm. 9 manté el sistema d’un sol element: la roda gira fins al caràcter seleccionat, rep tinta del corró i colpeja el paper. Com que el carro no depèn d’una corretja de tracció, es podia retirar fàcilment i substituir per un de longitud diferent. Els catàlegs oferien platines de 10, 14 i 18 polzades.
- 147.193
Número de sèrie més baix conegut, que apunta a mitjan 1910.
- 10.000
Producció total aproximada del model.
- 10 · 14 · 18
Polzades de les platines opcionals per als carros llargs.
- DHIATENSOR
El teclat científic encara era freqüent en les darreres unitats.
Fites de la peça
No s’ha localitzat publicitat o documentació escrita que fixi amb precisió la data d’introducció. La producció inicial fou de només uns centenars d’unitats anuals, però els models GS acabaren superant la resta. Els carros llargs es fabricaren en quantitats petites i necessitaven rodets de suport muntats a la base exterior de fusta.
George Blickensderfer i el model final
Continuïtat fins al darrer detall
La publicitat encara presentava la màquina com una Blick visible i portàtil. Les opcions comercials incloïen rodes de tipus, armaris, estoigs i equips complementaris, mentre el mecanisme seguia fidel al principi original de George Blickensderfer.
Crèdit i autorització · Text, documentació i fotografies basats en la fitxa de Greg Fudgatz, reproduïda i adaptada amb la seva autorització.
Fitxa preparada per a la Col·lecció Josep Mª Enrich.