Màquina d’escriure · ME-T-0028
The Franklin
tipus II
El teclat corbat, l’escut frontal elevat i les barres de tipus disposades en ventall converteixen la Franklin en una de les siluetes més inconfusibles de la història de la màquina d’escriure.
Wellington Parker Kidder (1853–1924)
Una arquitectura seductora abans del gran salt de la Wellington
Wellington Parker Kidder dissenyà aquesta màquina de cop descendent i sol·licità la primera patent el 1889. La patent 464.504 fou concedida el 1891 i assignada a Tilton Manufacturing Company, de Boston.
Quan la Franklin arribà al mercat, Kidder ja treballava en la Wellington, una de les arquitectures més influents de la història de la màquina d’escriure. Més endavant també participaria en el desenvolupament de la Noiseless i de l’escassa Rochester.
La Franklin era només parcialment visible: l’usuari podia observar una part del text inclinant-se per damunt de l’alt escut frontal. Malgrat aquesta limitació, la producció mantingué un ritme força regular i les investigacions basades en números de sèrie situen el total aproximat entorn de les 19.000 unitats.
Els models amb quaranta tecles rebien habitualment números senars —1, 3, 5, 7 i 9—, mentre que els de quaranta-dues tecles utilitzaven números parells. La gran tecla esquerra era el canvi de majúscules i la dreta actuava com a bloqueig, una solució molt primerenca.
Els preus oscil·laven entre seixanta i setanta-cinc dòlars. Franklin Typewriter Company entrà en fallida el 1904; Victor Typewriter Company n’absorbí els interessos el 1907 i ocupà les oficines i la fàbrica dels números 812–814 de Greenwich Street, a Nova York.
Mecànica i escriptura
Les barres baixen des de darrere de l’escut
Les barres de tipus formen un ventall darrere de l’escut frontal i colpegen el paper de dalt a baix. El teclat corbat segueix la geometria del mecanisme i transmet directament el moviment mitjançant l’engranatge entre les palanques de les tecles i les barres de tipus, una arquitectura compacta i econòmica.
- 464.504
Patent concedida a Kidder el 1891.
- c. 19.000
Producció estimada a partir dels números de sèrie.
- 40 o 42
Tecles segons la numeració senar o parella del model.
- 60–75 $
Preu de venda segons model i època.
Fites de la peça
Els cinc tipus es distingeixen principalment pels rètols i la disposició de les bobines: «THE FRANKLIN», «The Franklin», «New Franklin», els números 7–8 i, finalment, els 9–10 amb bobines laterals. Investigacions posteriors proposen avançar l’inici del tipus III a 1894 i el del tipus IV a 1897, amb períodes de producció superposats.
Inventor, patent i evolució
Cinc etapes per a una mateixa silueta
El retrat de Kidder, la patent i les diferents variants documenten l’evolució d’una màquina que mantingué una identitat visual extraordinàriament forta.
Noves troballes documentals
La Franklin vista des de 1893 fins avui
Dues incorporacions de procedència oberta completen la fitxa: un gravat publicitari coetani que explica com es venia la màquina als ferroviaris i una fotografia moderna, molt nítida, d’una New Franklin conservada a Massachusetts.
Crèdit i autorització · Text, documentació i fotografies originals basats en la fitxa de Greg Fudgatz, reproduïda i adaptada amb la seva autorització. Gravat de 1893 de domini públic i fotografia de la New Franklin de Daderot, CC0, via Wikimedia Commons.
Fitxa preparada per a la Col·lecció Josep Mª Enrich.