Màquina d’escriure · ME-T-0020
Oliver
visible typewriter
Dues torres de tipus, un teclat de tres files i una silueta impossible de confondre: la solució de Thomas Oliver fou innovadora, reeixida i també la causa que el sistema acabés quedant enrere.
Thomas Oliver (1852–1909)
Una màquina perquè els sermons fossin llegibles
Es creu que Thomas Oliver, nascut al Canadà i establert a Iowa, començà a construir una màquina d’escriure per fer més llegibles els sermons que componia. Un cop obtingut un model funcional, trobà inversors a Iowa; aquests acabarien venent la seva participació a un empresari de Chicago i la companyia es traslladà a Illinois.
La primera patent, la 450.107, fou presentada el 1890, però el disseny encara requeria perfeccionament. La patent 528.484, emesa el 1892, ja anticipava clarament la forma de les Oliver que entrarien en producció el 1894 i es comercialitzarien a partir de 1895.
Les barres de tipus en U invertida s’allotjaven en dues torres laterals. Aquesta arquitectura permetia veure parcialment el text escrit, una innovació considerable abans de l’arribada de màquines completament visibles com les Underwood i Royal.
La mateixa identitat mecànica que consolidà l’èxit d’Oliver en limità l’evolució. Afegir una quarta fila exigia més palanques, més barres en U, torres encara més altes i més pes. Els intents britànics posteriors de convencionalitzar la màquina no aconseguiren substituir la força del disseny original.
Mecànica i escriptura
Les inconfusibles torres de tipus
Cada pulsació impulsa una barra de tipus en forma d’U des d’una de les dues torres laterals cap al punt d’impressió central. El text és visible només en una franja al centre de la platina; per això l’Oliver és parcialment, però no completament, visible.
- 3 files
El teclat original utilitza canvi per obtenir més caràcters.
- 2 torres
Allotgen les barres de tipus corbades en U invertida.
- 1894
Primera producció als Estats Units.
- 1928
Una empresa britànica adquireix la marca.
Fites de la peça
Els models parells 4, 6, 8, 10 i 12 s’adreçaren principalment als mercats estrangers. Alguns Oliver 2 i 3 es rebatejaren Courier, Stolzenberg, Jwic, Fiver, Revilo o Woodstock; també existiren Oliver canadencs.
Inventor, fàbrica i difusió
Una silueta convertida en marca
El retrat de Thomas Oliver, la gran fàbrica i la publicitat mostren l’escala assolida per una màquina nascuda d’una necessitat personal i convertida en una de les formes més recognoscibles de la història de l’escriptura.
Crèdit i autorització · Text, documentació i fotografies basats en la fitxa de Greg Fudgatz, reproduïda i adaptada amb la seva autorització.
Fitxa preparada per a la Col·lecció Josep Mª Enrich.