Màquina d’escriure · ME-T-0029
Sun Standard
número 2
Una màquina de teclat concebuda per reduir costos: bastidor superior de xapa, mecànica simplificada i un sistema d’entintat sense cinta que permetien anunciar-la per només quaranta dòlars.
Lee Spear Burridge i Newman R. Marshman
Construcció lleugera i un preu deliberadament baix
La Sun Standard núm. 2 aparegué l’any 1901 —no existí una núm. 1 de teclat— després d’una etapa anterior de màquines Sun d’índex lineal. El disseny s’atribueix a Lee Spear Burridge i Newman R. Marshman, amb patents que es remunten a finals de la dècada de 1890.
Fou la primera màquina d’escriure amb teclat que emprà xapa metàl·lica a la part superior del bastidor principal en lloc d’una carcassa completament fosa. La solució reduïa material, pes i cost de fabricació, i permeté oferir-la per quaranta dòlars quan moltes màquines d’oficina costaven molt més.
La publicitat insistia en aquesta relació entre preu i qualitat amb frases com «Pots pagar més i rebre menys» i «L’única màquina d’escriure d’alta qualitat venuda a un preu raonable». També es presentava com una màquina prou lleugera per escriure durant un viatge en tren.
La part frontal, de línies molt sòbries, queda presidida per un vistós emblema solar. Aquesta calcomania daurada i taronja convertí una màquina econòmica en una peça visualment inconfusible.
La Sun Standard es mantingué al mercat fins aproximadament el 1924 i aparegué en alguns països amb altres denominacions, entre les quals Nova i Star. L’exemplar de 1925 conservat al Museum of New Zealand Te Papa Tongarewa, fabricat a Anglaterra i amb la seva maleta, documenta la continuïtat i la difusió internacional del model.
Mecànica i escriptura
Dos corrons d’entintat en lloc d’una cinta
La Sun prescindia de la cinta. Abans d’arribar al paper, cada barra de tipus tocava un petit corró entintador; aquest basculava fins a un segon corró més gran, ocult sota un disc niquelat, que funcionava com a reserva de tinta. Era una solució enginyosa i barata, però també delicada: si els corrons s’assecaven, s’embrutaven o perdien l’ajust, la impressió esdevenia irregular.
- 40 $
Preu de venda anunciat per a la Sun Standard núm. 2.
- 1901
Any d’aparició habitualment acceptat.
- Sense cinta
Entintat mitjançant dos corrons en contacte altern.
- Xapa
Material emprat a la part superior del bastidor.
Fites de la peça
La denominació «núm. 2» continuava la numeració comercial de la marca, però no hi hagué una Sun Standard núm. 1 amb teclat. Les Sun anteriors eren màquines d’índex lineal.
Publicitat i funcionament
«Pots pagar més i rebre menys»
L’anunci aportat resumeix l’argument comercial de la Sun: construcció simplificada, preu contingut i portabilitat suficient per escriure durant un viatge en tren.
Crèdit i autorització · Text elaborat a partir de la documentació aportada i contrastat amb Antique Typewriters. Fotografies de l’exemplar de 1925: Museum of New Zealand Te Papa Tongarewa, regal de Mr I Gunn, 1965; llicència CC BY-NC-ND 4.0 (T000315). Imatge publicitària procedent de la fitxa original.
Fitxa preparada per a la Col·lecció Josep Mª Enrich.